Bravo

Ara posem els nostres esperadíssims poemes, que com que la poesia surt de l'ànima, hem fet en castellà, ja que en valencià ens inspirem menys:


¿Cómo no estás aquí,sintiéndote yo tan dentro?
Por más que me lo proponga no lo entiendo, no, NO LO ENTIENDO
Pienso todas las noches, en mi cama recordando
Y viendo que tu no estás,mi corazón se está rompiendo a cachos
Intento recomponerlo, trozo,amor,trozo,engaño
Y al ver que nada consigo, lloro y lloro,éso hago
Y viendo como la inspiración ya se me va acabando
me despido cordialmente con un beso y ocho llantos.

*

¿Qué hay detrás de lo que siento?
un sentimiento que ya ha muerto
¿Dónde están los momentos vividos?
No han podido caer en el olvido
¿Dónde quedan las caricias perdidas?
Las que nos hacían olvidar las heridas
¿Dónde puedo encontrar otra vez tu voz dulce?
Aún espero que con tus labios me asustes
Dime por qué, por qué se ha acabado?
me niego a creer que ha terminado
aun asi, me gustaria olvidarte, pero no puedo
y no quiero ser feliz, sabiendo que no te tengo
cada noche pienso, soñando que tu me besas
llega el día y otra vez, te alejas
y me doy cuenta de que si la luz me da la soledad
entonces prefiero vivir en tu eterna oscuridad
pienso que te quiero, y me siento muy sola
sin ti soy como un mar sin ola
como una llama sin vela
como un tapón sin botella
dime dónde, dónde se han ido?
no me creo que lo hayamos perdido
algo tan hermoso no puede haber acabado
sigue en algún sitio, sólo hay que buscarlo


*

Oh vida que de ilusiones
guardas en aquel rincón
cuando menos lo esperamos
como en el árbol la savia
brotas en el corazón
el hombre va por la vida
desde el día en que nació
por la senda o el camino
aunque cubierta de abrojos
buscando lo que no vio
ese infinito de estrellas
ese horizonte lejano
donde cielo, mar y tierra
como en profunda quimera
se pierden en el ocaso
en la senda de la vida
nace y muere la ilusión
en los primeros albores
como pétalos de rosa
que posados sobre el cáliz
dejan su néctar y olor
pasito a pasito lento
dejamos la juventud
recordamos el pasado
como un ensueño dorado
de mariposas de azul
nuestro cuerpo pierde brío
nuestros ojos ven peor
nuestra espalda no esta recta
y hasta flaquean las piernas
porque el paso de los años
no soportan con vigor



Gràcies a la persona que va fer aquesta poesia, i tot un llibre amb més de 1000, jo tinc una somrisa a la cara. Gràcies, moltes gràcies. Sempre estaràs en nosaltres, com si et tinguerem prop. T'estime molt . 4-9-2007

SECCIÓ DISNEY

Aquesta entrada portarà les històries personals viscudes amb les pel·lícules de Disney i les nostres opinions.

-Hui parlarem del fenòmen Mary Poppins.Una pel·lícula de Robert Stevenson protagonitzada per Julie Andrews (1964).En seria incapaç de calcular el nom de vegades que he vist Mary Poppins de xicoteta.Aquells estius en casa de la meua cosina, on l'únic remei per a que em quedara queta era enxufarme la TV, encendre el vídeo i ficar-me la pel·lícula de la dona aquella que volava.Encara, quan veig Mary Poppins, ara que han passat ja uns quants anys, la recorde pas per pas, cançó per cançó, ball per ball.. com si tornara a aquells estius amb Lydia (la meua cosina,l'he mencionada abans? crec que no), veient la tv en blanc i negre, ja que la veiem a la seua habitació i ella no en tenia tv amb color, amb les mans i la boca plenes de la grassa de les"patates" i la pepsi. Ja l'havia vista trecentes mil vegades,però sempre que la tornava a veure no estava més que concentrada en la tv, esperant espectant el que passaria, encara que ja savia perfectament el que anava a succeir.Flipava amb el seu maletí, amb les carreres de "tio vivo",amb el deshollinaor... Vaig passar vesprades senceres xisclant els dits per a veure si els meus joguets tornaven al seu lloc,però no; sempre em portava la bronca de la mare perquè l'habitació estava tota desordenada i jo mira que intentava convéncer-la però no, sempre en castigava sense el gelat dels diumenges per després de dinar. Amb el pas del temps(i amb ajuda d'un psicòl·leg... > es broma, vull fer-ho dramàtic)vaig donar-me comte que les pel·lícules no eren més que ficció,pura ficció ni tansols tenien una mica de realitat. A qué sants amb un xasqueig de dits es va ordenar l'habitació? A qué sants un lleó va parlar-li a son fill perquè li succeisca quan ell mora?Qué irrealisme... Quina farsa. En veritat si ens creerem tot el que diu la caixa boba, estaríem perduts perquè mare...Bueno tornant al tema de Mary Poppins. Ha sigut una pel·lícula que m'ha ensenyat la importància de riure, d'imaginar,de conèixer nous mons al meu cap, de somniar, de fer el que cadascú creu i pensa fins les últimes conseqüències i sempre va a ser el meu talismà sentimental de l'infància.Tal volta ara a la vista dels adults i, sobretot si Moisés es llig aquesta entrada, es pensarà que sóc una cria anclada en el passat que no creix mai, però a que tot el món té un record(o més) de l'infantessa? Doncs aquest és el meu:) Ara com a bona fan de la Mary Poppins en ficarè un vídeo del Supercalifragilisticoespialidoso una cançó més que simbòlica d'aquesta pel·lícula que, a pesar de tots el anys que porta el meu cap dalt, seguix sabent-la

Per Triana Moreno Berzosa

Ara comentarem "La Bella Durmiente" :

- La Bella Durmiente és altre dels clàssics de Disney, una d'aquestes pel·lícules que ha vist qualsevol xiquet que té una tv a casa. Per mí és una pel·lícula més que genial. Era la meua "peli" favorita de menuda i crec que és una d eles millors pel·lícules que ha fet Disney. Veure com les fadrines rescataven el príncep i salvamen Aurora i com, a més, el príncep lluitava contra el drac (aquesta era la part que més m'agradava) em feia estar embobà, quasi totes les vesprades de la setmana. Sincerament crec que no hi ha paraules per a descriure totes les emocions que sentia quan veia aquesta pel·lícula i no se m'ocurreixen més arguments per a parlar açí de "La bella durmiente", açí que finalitzaré aquesta actualització aconsellant que li l'ha fiqueu a tots els vostres germans i germanes, cosins/nes.. Per a que passen un moment més que agradable :)

Per: Sheila Ortega Sanchís

Començem la secció de les creacions amb una benvinguda.Próximament tindreu les poesies de Sheila (quan les tinga a la meua posessió), les meues cançons, les històries picants, les nostres opinions en l'apartat Disney sobre les pel·lícules més típiques,etc... Esperem que us agrade:) Saluts!